Esta setmana, amb motiu de la visita del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, hem formalitzat l’adhesió de l’Ajuntament de Tortosa al Pacte Nacional per la Llengua, un projecte de país promogut pel Govern de Catalunya. Este acord, subscrit per institucions, entitats, sindicats i partits, parteix d’una diagnosi compartida sobre la situació actual de la llengua, i estableix un full de ruta fins al 2030 per garantir-ne l’ús efectiu i el reconeixement oficial del català. Des del món local hi tenim un paper clau, tenint en compte que els ajuntaments som l’administració més propera a la ciutadania, i que incidim en àmbits com l’educació, l’acollida, la cultura, els serveis socials, l’esport o la comunicació.
El Pacte Nacional per la Llengua fa una crida a sumar esforços per garantir els drets lingüístics de la ciutadania i fer del català una llengua present i accessible per a tothom. La societat està evolucionant molt ràpidament, i tot i els assoliments que s’han fet en matèria lingüística des de la recuperació de la democràcia, hi ha nombrosos indicadors que mostren una tendència negativa en l’ús i coneixement de la llengua catalana. Per bé que les Terres de l’Ebre, cruïlla dels Països Catalans, som el territori del país en què més es parla el català, també és cert que en cinc anys el percentatge de població que usa habitualment la nostra llengua ha passat del 72,2 % al 66,8 %. La situació del català és complexa, amb reptes, riscos i oportunitats, i per això cal abordar el seu present i el seu futur. Com a societat i com a país, hem de tenir la capacitat de repensar, d’actualitzar i de modernitzar les eines que hem tingut fins ara, i que ens han permès avançar en l’ús del català.
El Ple de l’Ajuntament de Tortosa ja va aprovar, el 6 d’octubre del 2025, l’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, una moció amb el suport unànime de tots els grups municipals, per garantir el futur del català, i que ens reafirma en el compromís per apostar per les polítiques lingüístiques. A la moció es proposava l’elaboració d’un pla municipal d’impuls del català i la creació d’espais estables de coordinació amb el teixit associatiu. També la designació d’una persona perquè, amb l’assessorament del Consorci per a la Normalització Lingüística, liderés la política lingüística municipal.
Nosaltres hem entomat este compromís, i fa pocs dies que hem presentat el nou cartipàs municipal. La principal novetat és la creació de la regidoria de Llengua Catalana, que ha assumit la regidora Pilar Caballé. Una regidoria que ja vaig anunciar també el dia de la meua investidura com a alcaldessa, i que és una aposta clara per la defensa i la promoció del català com a eina de cohesió social i d’identitat. Hem d’incentivar que el català siga la llengua d’acollida i integració quan algú arriba a Tortosa. Si algú ve a viure a la nostra ciutat, ha de poder aprendre la nostra llengua, i que el català siga un element de cohesió social.
De fet, també hem de treballar per preservar la nostra identitat, el nostre dialecte tortosí, esta llengua de proximitat que també és tan important conservar i donar a conèixer, tant als nouvinguts com a la resta de parlants del país. Els tortosins i els ebrencs som la prova més palpable de la unitat de la llengua que alguns voldrien veure trencada. Durant el 2026 ja hem previst diferents accions, com l’arribada del Correllengua Agermanat el 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, o un esdeveniment dirigit per l’associació Posa-hi Tu l’Accent.
La nova regidoria de Llengua Catalana ens permetrà treballar conjuntament amb el Govern i amb totes les entitats, que és el que pretén el Pacte Nacional per la Llengua, per preservar la nostra llengua com a signe d’identitat i de cohesió social, i amb una mirada transversal des de les diferents àrees del consistori. Tortosa demostra així el seu compromís actiu per reforçar l’ús social del català, amb una regidoria que també s’està creant en diferents ajuntaments del nostre país, en el marc de la campanya Municipis per la Llengua, de l’Associació de Municipis per la Independència. Com deia a l’inici, els ajuntaments som l’administració més propera als ciutadans, i hi podem actuar de manera directa, transversal i quotidiana.
